jueves, 15 de octubre de 2009

Mutabilitat 1815



I

La flor que avui somriu
demà serà morta;
tot el que desitgem que perduri
ens templa i després fuig de sobte.
Quin és l'encís d'aquest món?
El llamp que es riu de la nit,
breu i fulgent alhora.
II

Què fràgil que és, la virtut!
Què cara de trobar, l'amistat!
Com ven pobra joia
a canvi d'orgull desesperat, l'amor!
Però nosaltres, malgrat que tot això aviat s'esfondra,
sobrevivim a aquests plaers i a tot allò
que em dit nostre.

III

Mentre el cel sigui blau i clar,
mentre les flors siguin alegres,
mentre els ulls que muden de nit
facin feliç el dia,
mentre encara s'escolin tossudes les hores calmes,
tu sommia..., i del teu son
desperta't, després, i plora.


Percy Bysshe Shelley (Sussex 1792 - Liguria 1822)
I
The flower that smiles today
Tomorrow dies;
All that we wish to stay
Tempts and then flies.
What is this world's delight?
Lightning that mocks the night,
Brief even as bright.
II
Virtue, how frail it is!
Friendship how rare!
Love, how it sells poor bliss
For proud despair!
But we, though soon they fall,Survive their joy, and all
Which ours we call.
III
Whilst skies are blue and bright,
Whilst flowers are gay,
Whilst eyes that change ere night
Make glad the day;
Whilst yet the calm hours creep,
Dream thouand from thy sleep
Then wake to weep.